Co de Col·laboració

Hi ha una frase que els meus fills repeteixen en bastantes ocasions, la qual sempre m’ha cridat l’atenció, i diu així: “compartir és viure”.

Quan algú a casa llança aquesta frase, no falla, s’inicia un debat col·lectiu sobre si la frase correcta és “viure és compartir” o si bé diu “compartir és viure”. Però la discussió acaba ràpid, no importa, el missatge està clar.

Sens dubte, la vida és un constant compartir. Vivim en comunitat, ens agradi o no, la gran majoria de la humanitat viu compartint el seu espai i les seves vides amb familiars, veïns, companys de feina, coneguts i una immensa quantitat de desconeguts. Les nostres feines, les nostres vides privades, les empreses, s’emmarquen en espais col·laboratius creant petits ecosistemes en els quals ens relacionem entre nosaltres.

És cert que en ocasions el nostre entorn ens genera molèsties, interfereix en les nostres vides, però en moltes altres ocasions ha estat gràcies a la col·lectivitat que hem tingut la gran sort de poder comptar amb l’ajuda dels altres. Gràcies a la col·lectivitat hem aconseguit afrontar fenòmens brutals i sense precedents que junts i units hem pogut sobreposar millor, com la COVID o la DANA de València. L’ésser humà ha demostrat en repetides ocasions que l’instint col·laboratiu és quelcom que portem a dins, ve de fàbrica, gravat a l’ADN. Potser sigui l’instint de supervivència el que ens porta a col·laborar (no sóc antropòleg ni se m’espera en aquest ofici), però el que sí que tinc clar és que a tots ens agrada mirar al costat i saber que hi ha algú amb qui remar.

Però no només compartim i col·laborem quan la cosa s’estreny. Col·laborar pren més sentit quan veiem que així podem arribar més lluny. Tots parem més atenció quan una proposta ve acompanyada de les paraules màgiques “win-win”; en què tots juguen i tots guanyen. És en aquest punt que llanço la meva teoria (i a qui no li convenci, estaré encantat d’obrir debat) sobre la col·laboració en el sector immobiliari. Els sectors empresarials no deixen de ser comunitats, que conviuen per assolir els seus objectius, individuals i col·lectius. Per a mi, la col·laboració és sens dubte una de les millors maneres de treballar, i al sector immobiliari amb més raó encara, ja que sense ella no arribaríem ni a la meitat d’on arribem. I sí, és també en aquest punt que alguns de vosaltres haureu lligat caps i deduït el perquè del nom de la meva empresa, CO Real Estate, creada amb la visió de treballar d’una manera col·laborativa, oberta i transparent. Sí, crec molt en la COlaboració, en crear COmunitat en tot el que faig i en no deixar mai de COmpartir. Els que em coneixen bé saben que el que dic és real i sincer.

Treballar en col·laboració no és exclusiu del sector immobiliari, però és en aquest sector on les pràctiques col·laboratives prenen un paper protagonista. No obstant això, no totes les agències immobiliàries són afins a la col·laboració. Algunes, per no compartir la pràctica com a política d’empresa; d’altres, per practicar-la, però amb males arts (una llàstima i un dels aspectes que provoca la mala reputació que arrossega el nostre sector).

Podríem pensar que internet, els portals immobiliaris o fins i tot les xarxes socials, que tenen tant abast, serien suficients per trobar aquell client, aquella mitja taronja per al teu immoble. Però no sempre és així. És aleshores quan treballant en col·laboració pots arribar fins on necessites arribar i, entre tots, prestar un servei ràpid i eficient als nostres respectius clients. Col·laborar activament implica, però, tenir clares les premisses bàsiques d’una bona col·laboració: transparència i confiança. No tots els agents immobiliaris estan preparats ni mentalitzats per això, però els que sí que ho estem, veiem com sumant esforços amb els teus competidors més afins, arribem més lluny.

Queden lluny aquells temps en què l’opacitat regnava en el sector i es pensava que tenir la informació era tenir el poder. Avui dia la informació està a l’abast de tothom. Les dades són obertes, les compartim, creant conjuntament un coneixement col·lectiu de gran valor. El repte actualment està en saber diferenciar-se. Les dades ja no són la clau. La clau està a saber-les usar per aportar valor als teus clients.

La base de tota bona col·laboració, al meu entendre, està en la transparència i la no opacitat, conèixer els clients que aporta cadascuna de les parts, amb la confiança i el respecte i sabent que d’aquesta aliança tothom en sortirà beneficiat.

Alguns diran que col·laborant toca compartir els honoraris, de vegades fins i tot entre dos, tres i fins a quatre agents en una mateixa operació. Però també és cert que, sense la col·laboració, moltes operacions ni tan sols prosperarien. A més, cada vegada s’està professionalitzant més el sector immobiliari, evolucionant cap a un model en el qual cadascuna de les parts cobra del seu client. I si us dic la veritat, és un model que m’agrada, per ser més net, just i transparent, i a més et facilita molt més treballar còmodament en col·laboració, oferint als clients un servei totalment enfocat a ells, que comptaran amb el seu propi assessor durant tot el servei. I us diré més: pensant en el client, que al cap i a la fi és el protagonista en qualsevol negoci, crec que qualsevol transacció immobiliària sempre hauria d’anar de la mà d’un professional acreditat (potser amb uns estudis immobiliaris reglats, potser amb una llicència que li permeti operar). Només així podrem garantir un sector immobiliari rigorós, ètic i amb garanties.

En definitiva, anar sol per a mi ja no és una opció. Tampoc hauria de ser una opció per als clients. I qui decideixi anar sol, els meus respectes, i que li vagi bé.

PD. Però, compte!, sense oblidar-se en tot moment que millor sol que mal acompanyat.

Toni López Doñaque
Consultor Immobiliari i CEO fundador de Co-Real Estate